El 2006 el vam començar treballant l'alegria i el seu contrapunt...la tristesa.
I ho vam abordar parlant dels beneficis del riure i el somriure tot mirant el vídeo “Bodhisattva
in metro HQ”.
Vam plantejar la següent endevinalla: quina és la distància més curta entre 2 persones ( segons Bernard Shaw)? si voleu saber la resposta, la trobareu al final d'aquesta entrada...
Aquest cop ens vam ajudar dels contes:“El petit avet”, “Perquè el petit
elefant rosa es posa trist i com va tornar a somriure”i “Perdut i
trobat”...com sempre eines molt útils, els contes.
Vam fer una dinàmica de grup per parlar de l'avorriment: buscant idees per fer coses en un dia de pluja i fred en què no ens podem moure de casa.
I vam fer les nostres taronges rialleres/ tristes ben vitaminades després de veure el conte “Vegetal como sientes. Alimentos con
sentimientos” i les precioses fotografies que hi ha de fruites i vegetals ben emocionats.
Durant aquest mes vam començar a preparar la nostra disfressa; una emoticona amb la pregunta: com em sento? Van quedar molt xules, no?
Resposta: la rialla!!! Ho habieu encertat? Si la practiqueu, us adonareu que el senyor Shaw no estava equivocat...
